Els grups de Ca la Dona
Els grups de Ca la Dona
|
|
Ca
la Dona Tel.
93 412 71 61 De dilluns a dijous, de 10 a 14 i de 16 a 20 h |
|
Des d'aquell
any 1988 en què les dones i els grups pioners van donar forma a
Ca la Dona, molts grups s'hi han trobat. Alguns han desaparegut, però
se n'han afegit d'altres i se n'han creat de nous i tots, d'una manera
o altra, han fet que Ca la Dona sigui un punt de referència del
moviment feminista de Barcelona Associació Biblioteca - Videoteca de la Dona Associació Dones Juristes (abans ACDCJ) Associació de Amistad de las Mujeres Filipinas Associació de Dones contra la Violència Familiar G.A.M. Tamaia (Tamaia) Associació de Dones Juristes Themis Associació Fem Feminisme i Emancipació. Dones Divergents Coordinadora de la Marxa Mundial de les dones a Catalunya Dona i presó (web de dona i presó) Grup de Lesbianes Feministes (GLFB) Grup d'Història Oral "Les Grans" (Associació de dones en la moguda dels 40 anys o més) Les Veus de Venus Plataforma de suport al Lobby Europeu de Dones - web Si tú me dices ven, bailamos Xarxa de Dones per la Salut Xarxa de Dones contra la violència
Grups en repòs
Al-Wâfa és un grup de dones magribines que sorgeix l'últim trimestre de l'any 1995. El grup es va formar arran de compartir un taller de planificació familiar i traduir un díptic del centre de planificació a la llengua àrab per facilitar a altres dones àrabs la informació que contenia. El primer objectiu del grup era trobar una feina remunerada, des d'una situació en què no en teníem cap, tot i que sabem fer moltes coses. Va sorgir així la idea de crear una cooperativa de pastes àrabs. Per tant l'associació que hem creat sorgeix com a projecte per fer-nos un lloc en el mercat laboral, davant les discriminacions que ens impedien aprofitar els nostres propis recursos i coneixements. A partir de la idea de la cooperativa vam tenir l'oportunitat de publicar el llibre La cuina marroquina, i ara estem en el procés de formalitzar una associació. Els nostres objectius giren al voltant de la creació, algun dia, d'una cooperativa, encara que de mica en mica anem ampliant el tipus de treball que es duu a terme des del grup. Les activitats que realitzem com a grup són, fonamentalment, la comercialització, amb el funcionament com a cooperativa, de les pastes àrabs que preparem, i els tallers de cuina, pastes i té àrabs a través dels quals difonem aspectes de la nostra cultura. També organitzem i participem en xerrades sobre qüestions culturals i sobre la nostra situació com a dones immigrants, en part per les peticions que ens fan altres grups i col·lectius, i també alguns mitjans de comunicació. També portem a terme una certa formació continuada per mitjà de diferents cursos (manipuladora d'aliments, llengua castellana, etc.).La difusió dels nostres tallers es fa fonamentalment per mitjà d'algunes organitzacions que ens coneixen, i molt pel sistema boca orella. Tot i que estem en un moment encara inicial del nostre procés de formació com a grup, els objectius concrets que tenim, sempre amb la vista posada en arribar a crear una cooperativa, es van ampliant en la direcció de dur a terme un projecte d'autoformació i autoocupació. També ens agradaria crear mecanismes per tenir algun tipus de relació amb més dones àrabs i fer que participin en el nostre projecte. Per ara la nostra activitat se centra més en l'exterior que no en el mateix grup, però això és una situació de la qual encara hem parlat poc. Els nostres contactes generalment són amb grups i entitats que ens demanen tallers o xerrades, com SOS Racisme i Món-3; hem participat en jornades al Pati Llimona, al Centre Cívic La Sedeta, a la Festa de la Diversitat, etc. També hem tingut i tenim contacte amb Càritas (grup d'ajuda mútua de dones marroquines) i amb el centre de planificació familiar Erasme Janer. A l'hora d'escollir Ca la Dona com a seu del grup, els criteris van ser fonamentalment la llibertat de continuar sent Al-Wâfa, sense haver d'integrar-nos ni "diluir-nos" en una altra organització, i també l'accés a una cuina on poder preparar les nostres pastes. El funcionament de la casa ens agrada, i l'ambient també, encara que totes sempre tenim pressa i no podem relacionar-nos gaire. Ens agradaria que fos més gran. El problema més notable que tenim per relacionar-nos a Ca la Dona és que les reunions i assemblees sempre són en català, i nosaltres hi anem, però no ho entenem i ens n'hem d'anar o fer que alguna dona ens ho vagi traduint. Més en general, tenim menys problemes en les nostres activitats com a associació que no en la vida quotidiana, on sí que ens trobem amb el racisme. Ens encanta fer els tallers, que també és una manera de conèixer gent. A més del grup, també tenim la família, la feina, l'estudi, i ens falta temps. Per ara ens han demanat molts tallers, pastes i xerrades en moments concrets, com quan se celebra la Festa de la Diversitat, i és quan tenim més feina. Ens trobem els divendres per la tarda.
Associació d'amistat de Dones Filipines de Barcelona El Grup d'amistat de Dones Filipines de Barcelona es va formar el setembre de 1992 a partir de la trobada de totes les associacions filipines europees celebrada a Barcelona. Som unes 75 dones filipines que vivim a Barcelona les que integrem aquest grup. El nostre desig és tenir un espai on poder trobar-nos, parlar, i discutir dels nostres problemes com a filipines i com a dones. Tenim una assemblea anual que ens serveix per escollir el nostre consell de la dona cada dos anys. El consell s'encarrega de coordinar les reunions, activitats, seminaris...; està format per la presidenta, vicepresidenta, tresorera i auditoria. D'entre aquestes dones surt la representant del grup en les diferents convencions de grups d'amistat que se celebren periòdicament a Europa. La tasca fonamental del grup és ajudar totes les dones filipines que arriben a Barcelona. Volem oferir el nostre suport, perquè s'integrin a la comunitat, coneguin els diferents grups filipins, i entrin a formar part de la xarxa de solidaritat filipina europea. Les activitats que portem a terme són força variades: cada diumenge ens reunim per celebrar la litúrgia setmanal a l'església de Sant Just i Pastor; celebrem les festes importants amb els nostres balls i menjars típics; portem accions de denúncia i pressió davant successos lamentables que afecten a les nostres compatriotes -el recent cas de la Sara Balabagan-; preparem seminaris i reflexions per oferir a les sòcies del grup; i editem un butlletí informatiu dos o tres vegades l'any, depenent dels recursos que disposem, on es troben les activitats preparades i informacions i notícies que afecten a les dones. Per altra banda, el consell es reuneix els diumenges a les set de la tarda, després de la missa (aquest horari pot variar, segons les activitats que tinguem pendents), per proposar les activitats, discutir temes diversos i prendre les decisions que calguin. Som un grup amb moltíssims projectes però ens trobem limitades per la manca de recursos i de temps lliure per poder trobar-nos. Ens reunim els diumenges a partir de les 19 hores.
Associació de dones contra la violència familiar. G.A.M.-TAMAIA L'associació de Dones contra la Violència Familiar. GAM-TAMAIA va néixer l'any 1992 fruit de la iniciativa d'un grup de dones víctimes de la Violència Familiar i d'un grup de professionals del treball social que havien coincidit durant un període en el context de la Casa d'Acollida de Barcelona. El primer objectiu que ens vam fixar va ser la constitució d'un Grup d'Ajuda Mútua, ja que havíem detectat la manca de recursos específics per a les dones que es volen recuperar dels efectes i conseqüències de les situacions de violència continuada un cop havien sortit del Centre d'Acollida o s'havien separat legal i físicament dels agressors. Després d'un període de treball intern de les professionals i de les dones del Gam Tamaia, vam decidir obrir el grup a d'altres dones afectades per la problemàtica i crear un espai permanent d'informació sobre la violència familiar i sobre el treball amb grups. Aquest espai d'atenció estable els dilluns de 18 a 21 hores feia necessària la recerca de recursos econòmics i materials estables, la qual cosa ens va impulsar a crear legalment l'associació i a demanar ajuts a les institucions. En l'actualitat l'Associació treballa en tres àmbits fonamentals: * Grup d'Ajuda Mútua. Seguiment i treball directe amb el grup TAMAIA, el primer que es va formar, i amb la potenciació i suport al treball d'altres grups. Fruit d'aquest treball ha estat el funcionament des de l'any 1994 d'un GAM de dones maltractades a la Casa de les Dones a Cerdanyola, "El Safareig", i recentment la posada en marxa d'un segon grup de suport a Ca la Dona. La participació en els grups permet a les seves components practicar conscientment i voluntàriament aptituds que habitualment es realitzen de forma obligatòria pel fet de ser dona: atendre a les altres persones, ajudar, tenir-ne cura, la qual cosa permet revaloritzar aquestes funcions, però també permet viure l'experiència de ser-ne receptores per part d'altres dones. Les professionals oferim als grups el suport material i els instruments bàsics de funcionament -hàbits grupals-, i és el propi grup el que marca els objectius, el ritme, el treball que faci, així com la decisió de participar o no en actes públics. La participació de les professionals significa, també, poder aprofundir en la nostra feina i, sobretot, aprendre contínuament a partir dels processos de les dones participants. * Assessoria. Des de l'espai d'atenció setmanal, realitzem una tasca d'assessorament i informació -directa i telefònica- a Dones Maltractades, a professionals que treballen en contacte directe amb la problemàtica, i més recentment l'equip de treball s'ha ampliat amb la incorporació de col·laboradores interessades en aprofundir coneixements en els nostres àmbits d'acció. * Formació i sensibilització. En aquest àmbit treballem per tal de tenir un espai de reflexió i aprofundiment teòric i pràctic que ens permet millorar en la nostra tasca, així com oferir formació específica sobre la problemàtica. Des d'aquest àmbit de treball realitzem xerrades, tallers o cursos adreçats a persones afectades -dones, joves- com a professionals. Treballem també des del GAM TAMAIA en l'elaboració de materials útils per la sensibilització i l'ajut a Dones Maltractades. Des de l'inici de la nostra experiència vam rebre el suport de Ca la Dona i de la Comissió contra les Agressions que s'hi trobava, que ens van possibilitar un espai i l'ajut econòmic inicial. Aquesta vinculació inicial amb l'espai de Ca la Dona va tenir efectes molt positius per al nostre treball, tant en el suport i la col·laboració de les dones de la Secretaria i dels altres grups, com en la tasca d'estar en contacte amb el moviment de dones i els efectes que això comporta per a les dones del GAM. Amb el trasllat als nous locals hem millorat alguns aspectes funcionals de la nostra feina -línia telefònica pròpia, més espai-. Ara mateix, tenim el projecte d'adequar millor l'espai on treballem amb el tipus d'atenció que hi portem a terme, intentant fer-lo més còmode i acollidor per a les dones que rebem. Un obstacle important és la falta de recursos per poder tenir una major dedicació professional, més espai de treball, i menys hores i esforços en omplir papers i negociar amb les institucions. Volem fer constar la importància del suport, no tan sols funcional, de Ca la Dona i, sobretot, de la Secretaria.
Associació de Dones Juristes Themis Themis és una associació de dones juristes, fonamentalment advocades. Té caràcter estatal, i a Ca la Dona es reuneix la delegació catalana. Participa en programes subvencionats pel Ministeri d'Afers Socials per dur l'acusació particular GRATUÏTAMENT a les dones que han patit maltractaments o no cobren les pensions. Realitza cursos de formació feminista per advocades i conferències sobre una perspectiva des de gènere del dret. Forma part de l'ASSOCIACIÓ EUROPEA DE DONES JURISTES, que és l'única associació internacional feminista en aquest àmbit. És promotora del programa DAPHNE per l'estudi del dret comparat europeu en matèria de violència envers les dones i elaboració d'una proposta de directiva en aquesta matèria. Té subdelegacions a Girona, Lleida i Tarragona. Themis es va fundar el 1984 i la Delegació Catalana es va constituir el 1997. Té estretes relacions amb l'Associació d'Assistència a Dones Agredides Sexualment i amb l'Associació de Dones Separades i Divorciades de Catalunya, i amb organitzacions estatals i internacionals feministes. Ens trobem els dimarts, cada quinze dies, a partir de les dues del migdia.
El nostre grup neix al novembre de 1992 per a donar resposta als crims contra les dones a la guerra de Bòsnia-Hercegovina. Va començar com una comissió de dones de diversos grups del Moviment Feminista de Barcelona per denunciar les violacions massives a les dones en aquesta guerra, però la magnitud de la situació i la prolongació de la guerra fan que d'una comissió anomenada Dones en suport de les Dones de l'ex-Iugoslàvia, ens acabéssim consolidant com un grup estable que finalment esdevindrà Dones per Dones. Som, doncs, un grup de dones feministes i antimilitaristes que concebem la solidaritat entre dones com un enriquiment i una font de coneixement i d'educació permanent entre dones de diverses procedències i diverses situacions. Tal com han anat les coses, sobre el que més hem reflexionat és sobre el paper de les dones en situacions tan extremes com les guerres. Les activitats que hem dut a terme en un primer moment han estat relacionades amb l'establiment directe de contactes amb tots els grups de dones de l'antiga Iugoslàvia que hem pogut, anant a Croàcia i, més endavant, a Bòsnia. Hem connectat fonamentalment amb la Unió de Dones de Bòsnia Hercegovina, amb les Dones de Negre de Sèrbia i amb diversos grups de dones feministes a Croàcia, que va ser el primer contacte per donar suport al projecte sobre dones refugiades a Zàgreb que fugien de la guerra els primers anys. Arrel de l'explosió del conflicte armat a Kosova, mantenim contacte també amb les dones de Kosova. Ens hem manifestat repetidament al carrer convidant a participar totes les dones, i també conjuntament amb el moviment pacifista i de solidaritat del nostre país, amb això vam aconseguir, sobretot al començament de la guerra, un gran ressò i gran participació i adhesions. Hem fet debats, escrits, conferències, jornades… per explicar el que passava en aquestes guerres i, sobretot, per donar veu a les dones dels Balcans, convidant-les a venir aquí i aprenent juntes a entendre el que passava amb la gran complexitat i diversitat que això comportava. En aquest sentit, el nostre propòsit ha estat sempre fugir de la idea que les dones som només víctimes, explicar que hi ha moltes dones amb noms i cognoms que no solament s'han rebel·lat sinó que a més han aconseguit organitzar-se i que tenen un projecte propi per sobreviure i per començar de nou. En una segona fase, en arribar a Catalunya 100 persones de Bòsnia, la majoria dones, criatures i vells, vam dedicar els nostres esforços a connectar amb elles. Vam fer un projecte que fonamentalment ha consistit en fer trobades periòdiques i sortides, i donar suport, dins les nostres possibilitats, a la seva estada a Catalunya en una situació tan especialment tràgica com és el de les refugiades. Al mateix temps i amb aquestes persones hem participat activament en tots els actes dels altres moviments on hi havia cabuda pel tema, com la "Conferència Mediterrània Alternativa" i, molt en especial, el "Tribunal Permanent dels Pobles", on vam fer una secció paral·lela Per tractar-se d'un tema tan impressionant i urgent, el nostre ha estat un grup molt obert, i en contacte permanent amb tots els grups de dones sensibilitzades pel tema i en els quals hem trobat suport i adhesió amb la seva assistència als actes, col·laboració amb les accions, etc. Al mateix temps, la nostra activitat ens ha acostat als grups del moviment pacifista i antimilitarista, amb els quals hem realitzat accions, debats, escrits i manifestacions conjuntes, això ens ha permès introduir la mirada de gènere sobre el tema de la guerra, tot intentat informar, explicar i no pontificar ni posar massa l'accent en les dones com a víctimes. Aquesta és encara una tendència plena de bona voluntat, però molt paralitzadora i parcial, i que fàcilment pot caure dins els paràmetres patriarcals de veure i "salvar les dones". El nostre objectiu fonamental continua essent, doncs, portar endavant una pràctica de solidaritat i relació amb dones d'altres països que es troben en conflictes de diferent tipus, des d'una perspectiva feminista i antimilitarista. Malgrat que les refugiades van tornant al seu país i la guerra oberta s'ha acabat, ens queden ganes de seguir amb les experiències de les dones dels Balcans tant a Bòsnia, com a Sèrbia, Kosova o Croàcia. Des del 1999 estem intensificant la relació amb les dones de Kosova i participant en un projecte de Medica Kosova per afavorir la creació de centres per a dones torturades i traumatitzades per la guerra. Ens hem reincorporat a la Plataforma contra la guerra amb diversos grups pacifistes i hem mantingut el nostre propi espai dins d'aquest moviment amb un balanç força positiu. El contacte amb les Dones de Negre de Belgrad ens ha ajudat a entendre la situació a Sèrbia i a Kosova i a filar prim amb el que està passant. Un altre aspecte que ens agradaria aprofundir és el del feminisme i els fonamentalismes, ja que ha estat un dels temes de debat relacionat amb aquesta guerra, però també amb els conflictes a Argèlia, o a l'Afganistan. Volem preparar unes jornades sobre el tema amb dones de diverses cultures i procedències. Trobar-nos a Ca la Dona ha estat per a nosaltres, quelcom força natural, ja que les que vam començar procedíem de grups que ja ens reuníem a Ca la Dona, i el nostre referent ha estat fonamentalment el feminisme. D'altra banda en ser un espai obert a totes les dones, ens ha permès tranquil·lament prendre contacte i relacionar-nos amb tots els grups i dones interessades amb el nostre tema. Ens trobem cada dijous a partir de les vuit del vespre. A vegades estem cansades, però hem aconseguit un punt de trobada i de reflexió que ens és útil, o almenys ho ha estat fins ara, això sí, amb molts esforços. Però ni és un grup per sempre ni sabem fins quan hi serem. Quan no hi ha una acció externa molt greu com és una guerra o un projecte amb el qual veiem molt clar que ens hi hem de comprometre, optem per debatre, aprofundir les relacions amb altres grups i a seguir discutint sobre el que pensem i volem fer des d'una perspectiva antimilitarista i feminista. Si teniu idees sobre el tema, si penseu que podem fer coses juntes, no ho dubteu cada dijous us esperem a Ca la Dona a partir de les vuit del vespre.
L 'associació Dones Joves de Catalunya va aparèixer arran de la consciència que diverses dones joves tenien de la discriminació que patien d'una banda, pel fet de ser dones, i de l'altre, pel fet de ser joves. A més sabien que no es tractava de les clàssiques formes de discriminació, sinó que la societat, un cop superats les velles formes de marginació, havia desenvolupat una sèrie de nous mecanismes discriminadors més subtils, però no per això menys greus. E n aquest sentit, les dones joves catalanes ens trobem davant d'una doble moral: mentre se'ns idealitza a un nivell corporal pel fet d'estar a la flor de la vida, se'ns menysprea per la nostra condició de dones joves (un exemple d'aquest últim seria el menyspreu cap al nostre discurs polític, ja que, la dona se la continua assimilant a l'àmbit privat). És a dir, ambdós casos se'ns situa en el pla de l'objecte, doncs som, alhora, objecte de veneració i objecte de menyspreu. Així, el nostre principal objectiu es el passar a ser reconegudes com a subjectes.
Durant la campanya pel dret a l'avortament lliure i gratuït, amb el manifest "Jo també he avortat", unes quantes dones de la Coordinadora Feminista van ser empresonades i van tenir l'oportunitat de conèixer en la pròpia pell què era i com funcionava una presó per dins. Aquest descobriment, l'any 1987, va ser l'impuls per començar una nova lluita: treballar per la dignitat de la dona empresonada. Els primers moments hi havia marxeta i eufòria, molta gent, però poc a poc la duresa de les tasques, les altres feines que es compaginaven… van donar pas a un moment que semblava de crisi, fins que el grup va renéixer amb, una vegada més, força ganes i moltes dones. El 1997, in crescendo amb motiu de l'aniversari dels 10 anys, vam fer un vídeo i unes samarretes. Hem publicat un llibre, Presó i Dona, on es recull la situació de les dones empresonades, i el Març de 1995 vam guanyar el premi Ma Aurèlia Capmany amb el projecte "Porta Oberta", una eina polivalent al servei de les dones ex-preses que avui formen un col·lectiu de firaires, una experiència que ajuda a esborrar el passat i obrir un camí ple d'il·lusió i d'esperança i per fer-se un lloc a la vida. El treball del grup s'organitza bàsicament en tres àrees: l'equip permanent que va a les presons, la difusió del tema, i el treball per després, per la sortida de la presó. També intentem mantenir-nos en contacte amb tota mena d'entitats que més o menys treballen en aquest camp. Per altra banda, fem trobades dues vegades al mes, habitualment aquí a Ca la Dona, de manteniment de la dinàmica, debat ideològic sobre el tema i repartiment de tasques, amb les quals som molt constants i fidels. L'equip que va a les presons, i segons el criteri dels directors -als que no interessa deixar entrar grups com el nostre-, actualment ha cobert "cupo", i les moltes col·laboradores i estudiants que van contactant amb nosaltres han d'entrar a les presons directament com a voluntàries. Ara ja no es poden fer manifestacions, etc., i nosaltres preferim el treball de la "picada de puça a l'elefant", i això anem fent. Tot això al costat d'un dels col·lectius més desemparats, les dones ex-preses, per part d'una societat que l'ignora i d'unes institucions que no es volen parar a estudiar-lo en profunditat per tal de crear camins de sortida adaptats als condicionants reals d'unes vides sovint desfetes i sense il·lusió de cap mena. L'elecció de Ca la Dona com a seu es remunta al 1987, quan es va formar el grup. De fet moltes de nosaltres vam participar en el moviment de reivindicació d'un espai per a les dones que està en els inicis de Ca la Dona. La relació amb Ca la Dona és bona, l'ambient és molt agradable. El nostre grup ha plantejat la possibilitat que en algun moment, i per actes on sigui interessant, hi puguin venir homes, i som del parer que som en una altra etapa…, però aquesta discussió resta pendent a la casa. De la mateixa manera, no totes ens definim com a feministes. Les nostres limitacions venen parteixen del fet que som dones molt atrafegades, dones actives. Dues reunions al mes és poc, l'activitat és molt ampla, i a vegades ens perdem, perquè no ens clarifiquem. El pitjor és la feina amb les Institucions. Tots els passos i els papers que aquestes demanen desgasten molt, treuen energia. Et venen ganes de no demanar res més, cap subvenció, però no tenim diners, ni tampoc altres recursos. Ens pots trobar a Ca la Dona el primer i tercer dilluns de mes, a les vuit del vespre.
Dona i salut. Comissió pel dret a l'avortament. Dona i Salut-Comissió pel dret a l'avortament és un grup de dones constituït legalment l'any 1995. Aquesta data sorprendrà a moltes dones que ens coneixen de molt abans. La Comissió de Barcelona pel dret a l'avortament va néixer els anys 1978-79. No era la primera vegada que la reivindicació de l'avortament es feia palesa. Durant els anys 1975-76 i a les conclusions de les "Primeres Jornades Catalanes de la Dona" ja se'n parlava i es reivindicava. I una mica més enrera, l'any 1936 a Catalunya, el Govern Autonòmic de la Generalitat va fer un decret, "La llei eugenèsica de l'avortament", que va ser vigent durant un curt període de temps. El mes d'octubre de 1979 es va anunciar el judici a Bilbao contra onze dones acusades, com ja sabeu, d'avortament. Aquest fet va marcar una fita important en la lluita pel dret a l'avortament i també va ser el punt de partida de la Comissió de Barcelona pel dret a l'avortament. Resumir el tipus d'activitats que hem dut a terme des del 1978 ençà, ens resulta dificultós, però ho podríem resumir en la defensa del dret a la lliure disposició del propi cos. Això implica un seguit de drets: educació sexual, anticonceptius per no avortar, avortament per no morir; en definitiva, el dret a decidir. El dret a decidir, juntament amb la defensa que sexualitat no és reproducció, representa un punt de vista sobre el cos de la dona diametralment oposat al que tenia la societat i, especialment, la ciència mèdica. I vàrem fer jornades, vàrem sortir al carrer manifestant-nos, ens tancàrem i passejàrem amb autocar, recollírem milers de signatures de famoses dient que havien avortat, milers de dones es van autoinculpar davant dels jutges, vàrem fer permanències setmanals per informar a les dones que demanaven adreces i també vàrem decidir dur a terme avortaments i denunciar-los públicament… Uns anys més tard -1989-1990- es forma el grup Dona i Salut. És una època de reflexió sobre les noves tecnologies reproductives. Cal donar una resposta a una possible nova agressió al cos de les dones, amb motiu d'alguns èxits sobre l'esterilització de les dones, que suposa la utilització del cos de les dones com a conillets d'Índies, tal com ja s'havia fet amb l'anticoncepció. És un debat que ho abasta tot: el control de les dones sobre el seu cos, el dret a decidir, les lleis, els desigs de les dones, la manca d'informació… Hi ha jornades, debats molt encesos que han permès proporcionar més informació sobre la dura realitat dels èxits, de les pretensions, i és un debat interessant sobre la maternitat com a desig i no com a obsessió o imposició, que una part del moviment havia deixat de banda. L'any 1993 ens constituïm com a Dona i Salut-Comissió pel Dret a L'Avortament, perquè moltes dones estàvem en els dos grups i molts debats se superposaven. A més volíem abordar altres temes de salut des del punt de vista de les dones. Seguim discutint sobre l'avortament -RU-486-, sobre els nostres pits, sobre la menopausa, etc., i també sobre l'exercici físic, sobre indicadors de salut per a dones, les dones com a usuàries de la salut, com a responsables de tenir cura d'altres, etc. Hem fet diverses xerrades, tallers, ... hem participat en jornades, conferencies, debats… Volem seguir denunciant que en relació a l'avortament tot segueix igual, ja que la llei no garanteix la interrupció d'un embaràs no desitjat i afegeix moltes ambigüitats, amb la posterior normativa sobre l'objecció de consciència. No dóna resposta a la demanda de les dones que s'acullen als tràmits legals, i possibilita processaments i judicis a dones que avorten o persones que fan avortaments. Es viola la intimitat de les dones en permetre que els seus historials clínics surtin dels centres sanitaris i passin a dependències judicials. L'acreditació dels centres privats per a la pràctica d'avortaments suposa una "solució" al dret de les dones. S'ha advertit que la incorporació al programa d'atenció a la dona de la sanitat pública catalana genera una sèrie de canvis negatius en les prestacions i es proposa una redefinició d'objectius per recuperar el concepte assistencial que va sortir de l'inici dels centres de planificació. Volem denunciar el sistema sanitari que pretén manipular, dominar i fer negoci de la salut i els processos fisiològics des de l'anticoncepció al naixement passant ara per la menopausa. Volem corregir, denunciant, intervenint… el biaix de gènere que hi ha en tota la medicina i en general canviar el model d'assistència sanitària que hi ha actualment. Creiem que és fonamental oferir-nos recursos propis i alternatius -grups d'autoajut, d'autoconeixement, espais polivalents per practicar esport…- que ens ajudin a les dones a resoldre les influències negatives que els rols de gènere poden tenir sobre la salut mental i física. Volem que la salut de les dones sigui concebuda holísticament: tan física com mentalment, com en relació al mitjà -urbà o rural-, com al lloc social on es troba, com ecològicament… que se'ns consideri persones sense biaix de gènere. Mantenim bones relacions amb altres grups de Ca la Dona, amb quasi tots, i també amb grups que no pertanyen a Ca la Dona. L'esdeveniment de les darreres Jornades de "20 Anys de Feminisme a Catalunya" ha reforçat alguns contactes. Les relacions han estat diverses al llarg dels anys i no voldríem fer una enumeració exhaustiva que deixés a l'oblit algunes relacions. El grup no va triar estar a Ca la Dona. La seva trajectòria va lligada íntimament al moviment feminista i quan aquest es va plantejar la necessitat d'una casa nosaltres també hi érem. Vàrem participar i recolzar totes les iniciatives, i quan finalment vàrem aconseguir la casa, juntament amb altres dones i grups de dones, vàrem passar a formar part d'ella i a desenvolupar les nostres activitats en ella. El que si que creiem, és que era possible un espai com el que ha esdevingut Ca la Dona. Un dels obstacles més grans de funcionaments és el fet que som poquetes dones les interessades en els temes de salut. Algunes dones o grups de dones interessades en temes de salut estem/estan molt dispersos i atomitzats per temes concrets i manca una visió i discussió en el conjunt. També és un obstacle important que la poderosa indústria farmacèutica conjuntament amb certs professionals de la salut i mitjans de comunicació tinguin un gran poder per influir en les decisions que afecten la salut de les dones, i que les pròpies dones no siguin tingudes en compte. I que en els estudis de ciències de la salut se segueixi enfocant la salut pels paràmetres masculins i que a les dones gairebé només se'ns tingui en compte en tant que pits i aparell reproductor. La legislació (anticoncepció, avortament…), amb la solució de fets concrets que angoixen, no permet a la societat replantejar-la ni qüestionar-la. Des de 1997 celebrem cada any el dia 28 de Maig com a Dia Internacional d'Acció per la salut de les dones. L'any 1998 vam fer un acte conjuntament amb altres grups de dones que treballen diversos temes relacionats amb la salut de les dones. Aquesta experiència ens va animar a reunir-nos periòdicament per anar treballant els actes dels anys següents, i alhora anar fent xarxa i poder discutir i reflexionar sobre d'altres temes que van sorgint, com per exemple, durant el 1999, el conflicte del traspàs dels Centres de Planificació Familiar. De fet hem constituït una XARXA DE DONES PER A LA SALUT, amb més de deu grups que treballen entorn la salut de les dones. Ens reunim el segon i quart dilluns de mes, a les vuit del vespre.
El grup Dones i Treballs va néixer a la primavera de 1994 fruit d'un seminari sobre la mirada no androcèntrica de l'economia que es va organitzar a Ca la Dona. Un cop finalitzat el seminari vam comprovar per una banda, que les reflexions i discussions ens havien obert els ulls a alguns temes i anàlisis noves i, per una altra banda, que ens vam quedar amb la mel a la boca. Durant dos mesos havíem viscut una experiència de comoditat, de gaudi d'estar plegades, i vam pensar que allò havia de tenir una continuïtat. Com hem explicat alguna vegada "El nom del nostre grup no és fruit d'una gran reflexió, sinó que ha nascut de la frase espontània de «les de dones i treballs», però ens agrada i així ens anomenem". D'aquest nom cal ressaltar el plural de treballs, per què precisament un dels objectius del grup és fer visible el conjunt dels treballs que realitzem les dones. En trets generals, l'objectiu fonamental del grup és crear un espai feminista de reflexió, d'anàlisi, de discussió, d'intercanvi d'experiències i d'elaboració de propostes entorn el tema dels treballs de les dones, tenint en compte, principalment, el binomi treball domèstic i treball assalariat. Al llarg dels pocs anys d'història del grup hi hem participat en ell entre 12 i 15 dones. El funcionament del grup és obert, encara que li donem molt valor a la continuïtat, de cara a garantir un fil i una dinàmica continuada. Durant l'any 1995 ens vam concentrar, principalment, en la reflexió teòrica sobre el Treball Domèstic o Treball de la Reproducció, intentant definir, sobretot, quins són els seus trets característics des d'una visió de gènere. També vam treballar en l'elaboració dels materials d'un seminari sobre la distribució dels temps de les dones i la importància de l'autogestió del temps. En el primer semestre del 96 el nostre treball va estar dirigit cap a la preparació, com a treball del grup i també amb altres grups de dones, de les àrees que sobre treballs de les dones es varen organitzar dins les Jornades de "20 anys de Feminisme a Catalunya". Aquesta experiència ha estat molt enriquidora per a conèixer les reflexions i accions d'altres grups de dones com ara Las Mujeres Cuentan, la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres i el Grup de Dones de la Facultat d'Econòmiques. I el nostre treball continua... Les reflexions entorn a la redefinició del concepte de treball, els trets del treball domèstic, les característiques del treball assalariat, la doble presència de les dones i les idees per canviar aquest món androcèntric, són els temes de les discussions. Però a partir de les jornades també cerquem espais per a compartir amb altres dones i grups de dones, per què estem convençudes que posar en comú les reflexions sobre els treballs de les dones, el seu valor, la seva significació social, econòmica, cultural i ideològica serà molt positiu per a totes. L'any 1997 vam participar, amb les nostres reflexions sobre l'ús i percepció del temps segons el gènere i la seva incidència en la qualitat de vida, en el fòrum cívic Barcelona Sostenible que comptà amb diversos grups de reflexió sobre diferents indicadors. El fet d'estar ubicades a Ca la Dona ens ha permès conèixer a altres grups, dones i activitats. I sobretot ha estat un espai d'identificació i de comoditat. Ens trobem en aquest espai tots els dimarts, cada quinze dies, a les vuit del vespre.
El grup ENTREDONES es va constituir desprès de les Jornades 20 Anys de Feminisme a Catalunya (octubre-novembre de 1996). Actualment, el formen: Mireia Bofill, Núria Casals, Cristina Carrasco, Dolors Cruells, Montserrat Otero, Ma Encarna Sanahuja i Teresa Sanz. El grup es planteja la reflexió tot partint de l'experiència personal sobre la subjectivitat femenina i sobre les relacions entre les dones. Això implica un compromís personal de confiança entre les dones que formem part del grup i el reconeixement de les nostres diferències com un element enriquidor. Hem treballat diferents temes: - La relació amb la mare - Relacions significatives en la nostra vida - La gelosia i l'enveja - L'egoisme i la generositat El nostre naixement com a grup ve determinat pel vincle de totes les integrants del grup amb Ca la Dona i amb les Jornades 20 anys de Feminisme. A Ca la Dona hem trobat l'espai físic (tot i que de vegades tenim problemes de sales), però, el que és més important, hem trobat l'espai simbòlic on poder pensar i contrastar la nostra experiència. La nostra vinculació amb Ca la Dona és molt forta. Totes estem a més d'un grup i ens sentim molt implicades amb tot el que passa. Ens agrada compartir aquest espai amb totes vosaltres i sentim Ca la Dona com la nostra casa. Considerem un privilegi participar d'aquest espai. Les nostres propostes van en el sentit de preservar i vigilar l'estil de fer de Ca la Dona tot donant valor a la nostra diversitat. També creiem interessant propiciar els espais de trobada dels diferents grups i/o de les dones dels diferents grups.
E'Wapiso Ipola està formada per dones immigrades guineanes residents a Barcelona. El nostre grup va néixer el 1991. E'Waiso Ipola significa, en bubi, llengua autòctona de l'illa Bioko, abans Fernando Poo, "dona: aixeca't, lluita, dignifica't…". Malgrat que tingui un nom bubi, és un grup obert a la participació de qualsevol dona que vulgui col·laborar amb nosaltres i crear el projecte que significa E ' Waiso Ipola. La idea de formar una associació de dones guineanes va sorgir de manera espontània, com a resposta a la indignació provocada per la incoherència política i social que estem vivim que, per una banda, impedeix que qui vulgui pugui tornar a Guinea i, per l'altra, fa que en aquest país se'ns consideri ciutadanes de segona categoria. L'objectiu d'aquesta associació és doble: cultural i social. Pel que fa a l'aspecte cultural, ens centrem, per una banda, en la formació i la promoció de les dones que formem part del grup, d'altres dones immigrades i d'altres minories ètniques i, per l'altra, intentem fomentar l'estudi i la divulgació de cultures minoritàries -com la nostra- poc estudiades i poc conegudes. Pel que fa al component social, pretenem donar serveis assistencials humanitaris als col·lectius de minories culturals i ètniques. També cooperem amb altres grups i entitats que tenen entre els seus objectius la "integració" de dones immigrades d'origen no comunitari, així com el desenvolupament de programes de desenvolupament en els seus països d'origen. Per aconseguir els nostres objectius, realitzem les següents activitats: - Seminaris de formació interna i "berenars amb les dones d' E'Waiso Ipola" adreçats a cercar un espai de coneixement, de reflexió i d'intercanvi d'experiències, tant d'aspectes relacionats amb la nostra cultura, com d'aspectes relacionats amb la problemàtica que tenim com a dones immigrades. - Programa d'integració. En aquest programa contemplem tot un seguit d'activitats encaminades a conèixer la societat catalana, així com a l'intercanvi de reflexions i d'experiències amb el moviment feminista, i altres moviments socials, catalans. - Participació activa dins el moviment català antiracista i de solidaritat amb els pobles. - Participació amb xarxes europees i internacionals de grups que tenen objectius semblants als nostres. El grup va triar l'espai de Ca la Dona per fer les trobades perquè és un espai de dones, on ens hi dones de diferents procedències, sobretot geogràfiques. Hi som diferents grups de dones immigrants. En el lloc on ens reunim no hi ha cap problema, i l'espai comú també es comparteix, cosa que facilita les trobades dels caps de setmana. El principal obstacle que tenim és de tipus econòmic. No podem treure la nostra revista de manera regular. Si poguéssim fer més activitats pensem que ens engrescaríem més, i d'altres dones també. Ens trobem els dimarts a partir de les 20 hores.
Finals 2003. Aquí estem. L'altre dia, en un magazine de la ràdio els locutors preguntaven quina diferència hi havia entre un jefe home i un de dona. Les respostes eren diverses, però no hi havia molta diferència de fans: el sexisme era la tònica. Els homes que telefonaven coincidien en que les jefes eren més agressives i cabrones. Alguns ho justificaven una mica dient que per a una dona era més difícil arribar a càrrecs de poder i havia de ser més xunga, li calia demostrar constantment el seu poder. No és el nostre cas. No estem en posició de plantejar-nos la nostra ferocitat com a directores generals ni volem defensar les pobres executives agressives malvistes. Per això ja tenim la Júlia Otero i les "feministes" de CiU. El que em va repatejar l'estómac va ser la misogínia que traspuava de les opinions dels oients. Del que deien es desprenia una mena de fàstic cap a les dones que els locutors no remarcaven en absolut. Aquesta angúnia cap a les dones continua present en la nostra societat. Ho notem a tot arreu. A la feina, a la família, als bars, al carrer i, evidentment, a la TV. Hem de seguir parlant. D'allò que hem de canviar en nosaltres mateixes. Del que hem de denunciar de fora. D'allò que ens impedeix ser més felices, estar més tranquil·les. Encara ens falta parlar més, actuar més, mirar què compartim com a gènere i amb quines dones tenim coses en comú. Dins de la nostra recerca com a ex-dones també hi tenen cabuda aquelles dones que no ho són biològicament però que comparteixen el nostre punt de vista de denúncia d'agressions i recerca d'alegries. Aquest espai que ens volem donar per a fer i parlar i riure no és un quarter general contra els homes. Tampoc ens avenim amb totes les dones. De vegades ni tan sols amb aspectes de nosaltres mateixes. Ens ve de gust investigar, com tants altres col·lectius de tot tipus, sobre la societat on vivim. I ho volem fer, en aquest cas, des d'una perspectiva de gènere. Volem muntar un laboratori. Les ratetes som nosaltres, les científiques també. Però no patiu, no ens inocularem verins danyosos. No experimentarem insensatament. Fa una estona ja que donem voltes, buscant, patint, estirnant i pensant. Volem fer parèntesis en el nostre dia a dia per tal d'analitzar tot el que ens ocorre i mirar de trobar solucions a allò que ens emprenya. De moment ens ve de gust fer un taller d'autodefensa, per estar en forma i sentir-nos segures si la violència ens assetja. Ens agradaria investigar les formes de poder que critiquem i les relacions que diem desitjar. Per això hem pensat en Ca la Dona que, com a bressol del feminisme a Barcelona, podria acollir-nos com a ex-dones. Que passaria si un dia féssim una reunió jeràrquica, amb una presidenta que talli el bacallà? Com reaccionaríem davant una amiga que ens mana? Com actuarà ella? No ens forçarem a res que se'ns faci incòmode. Aprendrem com les nenes, jugant. Viurem com les dones, lluitant, però alhora mirarem de deixar enrere alguns dels estigmes que ens condicionen com a tals. Sorry, I'm a ex-lady. A partir d'ara a veure que cony inventem.
Grup de Lesbianes Feministes de Barcelona El nostre grup es va formar amb la intenció d'aglutinar dones lesbianes que dintre de la Coordinadora Feminista de Catalunya treballaven en grups en diversos àmbits, com ara en la lluita pel dret a l'avortament o d'altres. Entre aquestes dones hi havia la necessitat de trobar-se per parlar de temes específics com a lesbianes, per tal que la qüestió del lesbianisme tingués una entitat pròpia dins del Moviment Feminista i no quedés encoberta o diluïda dins d'altres temes que, en aquell moment, eren capdavanters en la lluita feminista. Les dones del Grup es van començar a trobar la tardor del 1986 als locals de la FAVB, on també es trobaven altres grups de la Coordinadora Feminista. El primer acte públic es va fer a les Cotxeres de Sants el febrer del 1987. Ca la Dona no es va triar ben bé com a local del Grup, sinó que com a grup actiu dintre de la Coordinadora Feminista de Catalunya, vam estar en tot el procés d'ocupació de la casa de Font Honrada i en totes les accions que van possibilitar que finalment les dones aconseguíssim un local per a nosaltres, Ca la Dona. El Grup de lesbis va ser, durant força temps, el grup més nombrós de tots els que hi havia a Ca la Dona, quan encara era a la Gran Via, i des de sempre ha estat implicat i actiu en el seu funcionament. El nostre objectiu bàsic és ser un punt de trobada per a dones que es considerin lesbianes i feministes. Un punt d'intercanvi d'opinions, un referent on sentir-se acollida entre iguals, on poder debatre, compartir... En aquest sentit, hem anat creant "espais" propis de diferents característiques: festes, revista, debats, audiovisuals, Bollobàsquet, GEL. -Grup Excursionista de Lesbianes-, etc. Un altre objectiu fonamental que ens hem proposat és el de possibilitar-fomentar-afavorir la presència i visibilitat de les lesbianes dintre del Moviment feminista, del Moviment Homosexual, a la xarxa de moviments socials, als mitjans de comunicació i a la societat en general. És molt important per a nosaltres que a tots els àmbits de treball de dones es tingui en compte el lesbianisme, perquè hem constatat que, malgrat haver-hi lesbianes treballant a tots els àmbits de l'ampli i divers Moviment feminista i en altres moviments socials, el tema del lesbianisme queda sempre en un segon lloc. Així mateix, el pas dels anys ens ha mostrat que s'han aconseguit reivindicacions feministes històriques -com el dret a l'avortament, la llei de divorci, l'accés de les dones a les administracions, etc. - però que la "normalització" del fet homosexual no ha seguit el mateix ritme i que, pel que fa a les lleis al voltant del tema de l'homosexualitat -adopció, herències, matrimoni, etc. - el més calent és a l'aigüera. La relació amb altres grups, tant de Ca la Dona com de fora, existeix i ha existit sempre. Com ja s'ha dit el nostre grup va néixer lligat a la Coordinadora Feminista de Catalunya, i la nostra història està absolutament lligada a la història del moviment de dones a casa nostra d'aquests darrers anys. Participem amb els altres grups de dones en actes concrets, com ara les celebracions del 8 de març o campanyes reivindicatives concretes: solidaritat, denúncies, etc. Estem adherides a la Xarxa Feminista, nascuda de les Jornades del maig de 1996 i a la qual desitgem una llarga i profitosa vida. Un altre lligam fonamental és el que tenim amb els altres grups del Moviment Homosexual -gais i lesbis- de Catalunya i de l'Estat. Amb els altres grups de gais i de lesbianes es mantenen relacions per organitzar activitats com les celebracions del 28 de juny o algunes campanyes concretes. Arran del procés cap a les Jornades "20 Anys de Feminisme a Catalunya" celebrades el maig de 1996, es va formar una Plataforma Unitària dels Grups de Lesbianes de Catalunya, que està afavorint que els diferents grups es coneguin millor i trobin vies de comunicació i d'acció comunes. Que s'estigui fent aquest àmbit continuat de trobada dels diferents grups de lesbianes de Catalunya és un fet històric que ens enorgulleix com a lesbianes i ens engresca com a grup a treballar encara més. En aquesta mateixa línia de comunicació amb altres grups de lesbianes també estem connectades amb la Xarxa de Grups de Lesbianes de l'Estat espanyol, que va celebrar la seva primera trobada el darrer mes de novembre de l'any 1996 a Madrid. Ens reunim a Ca la Dona tots els dijous a partir de les 20 hores.
El Grup Lesbos va néixer el 17 de setembre de 1994 com a escissió del Grup Lesbia, que s'havia constituït l'any 1991 dins la Coordinadora Gai-lesbiana (CGL). Fou el Grup Lesbos escindit el que va passar llavors a integrar-se a la Federació CGL com a associació-membre. En aquesta primera etapa - de 1994 a finals de 1999- van destacar sobretot les activitats següents: organització de les Jornades de Visibilitat (1995), participació en la commemoració dels 20 Anys de Feminisme a Catalunya (1996), participació en diverses jornades lèsbiques d'abast estatal (1995 i 1996), convocatòria del I i II Concurs de Fotografia Lèsbica (1996 i 1998). La segona etapa en la trajectòria del Grup Lesbos comença el 14 de desembre de 1999, amb la celebració d'una assemblea general extraordinària. Les sòcies assistents van votar, per unanimitat, la sortida en bloc del Grup Lesbos de la Coordinadora, per recuperar un caire dinàmic, més reivindicatiu i menys burocràtic, per al Grup. De seguida es va pensar en Ca la Dona com a possible ubicació, per la seva significació de centre de trobada, obert i quasi cooperatiu, de dones diverses però unides en la lluita per la defensa de la identitat pròpia i contra la discriminació. El dia 11 de gener de 2000 el Grup celebra la seva primera reunió a aquesta casa. Dins de Ca la Dona, el Grup treballa i aprova la reforma dels Estatuts originaris, fixant-se com a objectius generals: a/ el treball per l'acceptació i integració de les dones lesbianes a la societat, exigint la seva no-discriminació i el reconeixement d'igualtat de drets en tots els àmbits; b/facilitar ajut professional jurídic, psicològic, mèdic... etc. a dones lesbianes; c/ fomentar la participació de les dones en la vida associativa mitjançant les comissions del Grup; d/ promoure l'afiliació de sòcies compromeses amb aquests objectius; e/ establir relacions i treballar amb altres grups i/o associacions afins, per afavorir la creació a mig termini d'una Federació de grups i associacions de dones lesbianes. Són objectius específics del Grup Lesbos: * Oferir un espai de trobada, reflexió i debat per al creixement personal de les dones lesbianes * Crear i dinamitzar comissions de treball adients per acomplir els objectius del Grup *Planificar i realitzar activitats internes (reunions, conferències i debats, tallers, ....) i activitats externes (excursions, concursos, festes, exposicions, ...). *Col.laborar activament amb altres col.lectius homosexuals per convocar campanyes i mobilitzacions per reivindicar els nostres drets, i també mantenir contacte i solidaritat amb grups i col.lectius que defensin els drets civils en general. Per mantenir diferents fronts d'activitat, el Grup s'estructura en les comissions següents: Benvinguda i informació (acollida inicial i suport constant a les dones); Gestió (comptabilitat, sol.licitud i gestió d'ajust o aportacions d'espónsors ajustats a l'ideari del Grup i, en general, tota la planificació econòmica); Activitats internes (preparació del calendari d'activitats setmanals i de sortides programades i tallers; celebració de l'aniversari de la refundació del Grup, cada 14 de desembre) i Activitats externes (elements de visibilitat del grup: campanyes, xerrades a altres entitats, logo i pàgina Web del grup, convocatòria de concursos i exposicions, ... etc.; relacions amb les altres associacions pro-drets civils i amb partits polítics). El Grup Lesbos forma part de la Comissió organitzadora dels actes del 28 de Juny, Dia per l'Alliberament Gai, Lèsbic i Transsexual. Ens trobem els dimarts a les 19 h.
El grup de Les Grans funcionem des del final de 1993, quan ens vam posar d'acord unes quantes dones que havíem passat dels quaranta perquè ens venia de gust discutir i intercanviar entre nosaltres les vivències que teníem a mesura que ens anaven passant els anys. És un grup d'intercanvi, de relació de tertúlia i també d'autoajuda. Els nostres objectius són molt modestos... intercanviar les nostres experiències partir del contrast de les vivències del pas del temps i l'envelliment del cos i la ment, amb els aspectes positius i negatius de cada fet. Per altra banda contrastar des d'una perspectiva feminista la nostra preocupació per analitzar com són en realitat les coses i amb quines contradiccions ens hem trobat en la pràctica i en la construcció de les propostes i projectes que ha fet la nostra generació, fa vint anys, al voltant del feminisme. Hem parlat de molts temes: feina, sexualitat, menopausa, imatge, amistat, relacions… tot plegat vinculat a la manera com abordem el procés d'envelliment personal, el desgast físic i psíquic, les pors… i les coses bones que també dóna el pas dels anys. Vam voler reunir-nos a Ca la Dona, perquè pràcticament totes venim de diferents grups o experiències dins del Moviment Feminista i ens anava bé veure'ns en un local on hi havia més grups feministes. Participem en activitats que es fan a Ca la Dona o en altres accions feministes i també vam participar a les Jornades Feministes del maig de 1996 amb un taller sobre el tema. Ens trobem cada primer dimecres de mes a les vuit del vespre a Ca la Dona.
El Lobby de dones de Barcelona va néixer el juny de 1993. Va sorgir a partir de l'impuls i la reflexió d'un grup de dones que venien treballant i/o militant des de molts anys per l'emancipació de les dones i la igualtat d'oportunitats. La reflexió va abocar la necessitat que, més enllà de les diferents adscripcions polítiques i també dels diferents àmbits d'actuació, les dones de Barcelona podien posar-se d'acord i treballar diferents qüestions que portessin a la configuració d'una xarxa àmplia amb capacitat de resposta per a moltes situacions que afecten a totes i que requereixen COHESIÓ I POSICIONAMENT. La primera, i laboriosa, activitat que vam portar a terme va ser la de definir el projecte i trobar els seus senyals d'identitat -nom, logotip, punt de trobada, dinàmica de funcionament, etc. - Vam arribar a l'acord de portar a terme bàsicament un treball d'impuls, de posicionament i difusió dels temes que es produeixen a la societat. El Lobby ha contactat amb grups i persones diverses -totes les associacions i entitats de dones que es coneixen a Catalunya, en les seves convocatòries i en les seves activitats El Lobby té una comissió permanent -oberta a totes les dones que ho vulguin- i l'assemblea general que en aquest moment està formada per unes 240 persones. Desprès de reunir-nos en diferents llocs vam valorar l'oportunitat d'ubicar-nos a Ca la Dona com a seu de treball, perquè vam entendre que les seves funcions i les del Lobby ho aconsellen. Això és així des d'octubre de 1996 i fins ara l'experiència és satisfactòria. La declaració programàtica que es va aprovar és: "Un grup de dones de diversa procedència professional, política i social hem decidit constituir-nos en grup de pressió. Aquest és un Grup que creix en la diversitat i la tolerància per aconseguir els objectius immediats següents: - Incrementar el protagonisme de les dones en la societat - Augmentar la participació de les dones en els llocs de decisió - Promoure la valoració social del treball reproductiu -que comprèn aspectes imprescindibles per al funcionament de la societat, com la cura d'infants, de la gent gran i el benestar de la llar- i fer-ne corresponsable tota la comunitat social. - Assolir un ple reconeixement públic de l'activitat professional i laboral de les dones i augmentar la nostra presència en les professions on som minoritàries. - Aconseguir que els mitjans de comunicació reflecteixin el pluralisme social i, en conseqüència, que les dones hi siguem més presents. - Denunciar l'ús d'estereotips sexistes en la publicitat. - Propiciar els canvis legals i socials necessaris per tal d'eliminar la violència contra les dones. - Impulsar accions solidàries amb les altres dones del món" El Lobby ha dut a terme activitats i accions com: signatura de manifestos; comunicats als mitjans de comunicació per evidenciar situacions; denunciar determinats tractaments informatius a les dones; impulsar la Plataforma d'ONG's de dones per participar al Fòrum de la IV Conferència de Beijing de les Nacions Unides; o participar del projecte PEM -Pequín en Marxa- que té com a objectiu fer el seguiment de l'acompliment institucional de la Plataforma d'Acció sorgida de la IV Conferència de Pequín, així com per impulsar-la. Ens reunim el primer dilluns de mes, al migdia.
Quero Seno. Cultura i identitat lesbiana Volem ser un espai de debat amb ritme tropical (reunir-nos una vegada al més) i un punt de trobada per tal de posar en comú les nostres expectatives i motivacions respecte a la cultura i identitat lesbianes. Aquesta iniciativa neix com a necessitat personal de dues ex – Eix Violeta de dotar-nos d'un espai físic i polític per poder desenvolupar la nostra idea de grup. Comentant amb d'altres col·legues que també s'han il·lusionat amb el projecte, hem arribat a la conclusió de que es tracta de quelcom tan simple com reunir-nos, i d'una forma flexible tractar tots aquells temes que ens interessin debatre o actuar a proposta de totes. Ens reunim a K la Dona per qüestions obvies de vincles, d'història i consciència política.
La Xarxa va sorgir arrel de la celebració, l'any 1996, de les Jornades "20 anys de Feminisme a Catalunya". Fruit de l'experiència en l'organització d'aquestes Jornades i de l'èxit de la seva realització, vam constatar que teníem ganes de continuar els vincles que havíem establert durant tot el procés de preparació i amb totes les dones que hi van participar. Ens vam animar, doncs, a crear un espai en el qual donar continuïtat al que havíem anat construint i que valoràvem molt positivament, sobretot el fet d'aprendre a conviure amb les nostres diferències i de reconèixer autoritat a la pràctica de relació entre les dones. La Xarxa Feminista resta oberta a totes les dones i grups que s'hi vulguin vincular per tirar endavant el que ens proposem: - Impulsar la relació entre dones i grups de dones de tot Catalunya per posar de manifest la diversitat d'interessos i enriquir-nos amb les nostres diferències. - Intercanviar experiències, propostes i desigs. - Propiciar el coneixement de tot el que es fa i també del que es pot fer. - Donar força política a tot el que fem les dones. Un dels fils de contacte entre totes les dones de la Xarxa és el butlletí que surt tres o quatre vegades l'any i on expliquem què ens preocupa, què ens interessa, què fem, què pensem... Per això és molt important que ens feu arribar les vostres activitats. Un altre punt de trobada entre les dones i els grups de la Xarxa són les assemblees que hem dedicat a parlar i pensar sobre què és la política de les dones, l'autoritat femenina, els protagonismes, els conflictes, el saber femení... i sobre tot allò que interessava i s'ha plantejat a l'assemblea o d'altres que hem anat fent per decidir qüestions tècniques sobre la continuïtat de la Xarxa. Per mantenir i potenciar la Xarxa existeix un grup dinamitzador que es troba periòdicament per preparar les assemblees, els debats i els butlletins. A més a més, també tenim una secretaria tècnica que ens ajuda en totes les tasques de manteniment i suport com són les quotes, l'atenció telefònica, les subvencions, les convocatòries, els mailings, l'arxiu i la pàgina Web (un altre tipus de contacte que podeu fer servir) on podeu trobar els butlletins i altres enllaços interessants i que ara estem actualitzant per crear un espai de debat permanent. Per posar-vos en contacte amb nosaltres ho podeu fer: dilluns i dijous de 17 a 20 h. A Ca la Dona. c. Casp, 38. Barcelona. Tel. 93 412 71 61 xarxafen@pangea.org
Els antecedents de Bollofilms es remunten a l'any 1987 quan un grup de dones, lligades al Grup de Lesbianes Feministes de Barcelona i amb una certa experiència en el món del vídeo i el cinema, decidim recollir en un vídeo diverses experiències lèsbiques per tal de celebrar el 28 de juny d'aquell any. El vídeo es titulà Noies, noies, noies i es va fer d'una manera gairebé artesanal. Posteriorment a aquell vídeo hem produït El nostre telenotícies del 28 de juny (juny de 1990), Ens priven de gairebé tot (juny 1991). Miratge (juny 1994). Després de dos anys d'inactivitat vam reprendre la producció videogràfica, tot intentant mostrar la invisibilitat lesbiana des de l'òptica feminista, intentant transgredir el llenguatge de la imatge i el llenguatge quotidià. Tot això amb mitjans precaris i amb moltíssimes limitacions econòmiques, però amb molta il·lusió. "La cuina de casa" (juny 1995) és la producció que marca el principi d'una nova època i l'intent de continuar omplint el món d'imatges i referències lesbianes. L'any 1997 en col·laboració amb les Xoxo Sisters elaborem el videoclip "La motocicleta" a partir d'una cançó de Los Bravos, que vam presentar el mes de juny i va tenir força èxit. La darrera producció videogràfica la portem a terme el juny del 1998 tot fent una adaptació lúdica del poema "Escolta Espanya" de Joan Maragall, aprofitant la ja propera i tan anunciada fi del mil·lenni i el centenari del poema. Potser aquesta ha estat la nostra producció més agosarada i incompresa, però amenacem amb moltes més. |
||||||||
|
|
